Los amantes de Valardo

Arqueólogos italianos hallaron en Mantua una sepultura de más de seis mil años con dos esqueletos abrazados. Los restos óseos corresponden a un hombre y una mujer muy jóvenes que vivieron en el período Neolítico.

La novedad de los huesos encontrados, bautizados por los arqueólogos como ,Los amantes de Valardo, es su postura, ya que es la primera vez que se encuentran los esqueletos de dos personas de edades similares abrazados.

El fallecimiento del hombre y el posterior sacrificio de la mujer para ser enterrada con él es una de las hipótesis que se barajan para explicar la postura de enterramiento: el uno frente al otro, con sus brazos y piernas superpuestos a manera de abrazo.

Junto al esqueleto masculino se encontró, a la altura de las cervicales, una punta de sílex, mientras que en el de la mujer se halló una cuchilla alargada entre uno de sus muslos y el costado.

Esos instrumentos podrían formar parte de un ajuar funerario o estar relacionados con ambas muertes.

L'evolució

L'evolució és el procés de canvi en totes les formes de vida al llarg de les generacions, i la biologia evolutiva és l'estudi de com i per què té lloc l'evolució.
La comprensió de la biologia evolutiva comença amb la publicació l'any 1859 de l'obra de Charles Darwin, L'origen de les espècies.

PROVES DE L'EVOLUCIÓ

Les proves científiques de l'evolució provenen de molts aspectes de biologia, i inclouen els fòssils, les estructures homòlogues, i semblances moleculars entre l'ADN de les espècies.

1.Registre fòssil

Les investigacions en el camp de la paleontologia, l'estudi dels fòssils, recolza la idea que tots els organismes vivents estan relacionats. Els fòssils proporcionen proves que els canvis acumulats en els organismes al llarg de períodes llargs de temps han portat a la diversitat de formes de vida que existeix avui en dia. Un fòssil revela l'estructura d'un organisme i les relacions entre les espècies actuals i les extingides, permetent als paleontòlegs construir un arbre genealògic per totes les formes de vida de la Terra

2.Anatomia comparada

La comparació de les semblances entre organismes en la seva forma o en l'aparença de les parts que els componen, és a dir, la seva morfologia.

- Taxonomia:
És la branca de la biologia que dóna nom a tots els éssers vius i els classifica. Els científics utilitzen semblances morfològiques i genètiques

- Embriologia:
En alguns casos, la comparació a nivell anatòmic d'estructures dels embrions de dues o més espècies ofereix proves d'una descendència comuna que pot no ser òbvia en les formes adultes. A mesura que es desenvolupa l'embrió, aquestes homologies poden desaparèixer de la vista, i les estructures poden adoptar diverses funcions.

- Estructures vestigials:
Les homologies inclouen un grup únic d'estructures compartides denominades "estructures vestigials". Aquestes estructures aparentment il·lògiques són les restes d'òrgans que tenien un paper important en formes ancestrals.

3.Biologia molecular

Tots els organismes vius contenen molècules d'ADN que porten informació genètica. Els gens són les parts de l'ADN que porten aquesta informació, i determinen les propietats d'un organisme. Els gens determinen l'aparença general d'un individu i, en certa mesura, el seu comportament. Si dos organismes tenen una relació propera, el seu ADN serà molt similar

4.Coevolució

La coevolució és un procés en què dues o més espècies influeixen en l'evolució l'una de l'altra. Tots els organismes estan influïts per les formes de vida que els envolten.

5.Selecció artificial

La selecció artificial és la cria controlada de plantes i animals domèstics i d'altres éssers vius (majoriariament unicel·Lulars) en els laboratoris pel seu estudi. Els humans decideixen quin animal o planta es reproduirà, i quins descendents sobreviuran; així doncs, determinen quins gens seran transmesos a les generacions futures.

Què és la vida?

La vida és pot definir de moltes maneres, és pot definir com un desequilibri constant, com cicles on s'incrementa l'ordre, com una zona del medi, com informació i ADN replicable, com un objecte que és reprodueix i evoluciona, com un miracle..però sobretot és pot definir com un procés, que no hi ha forma de conèixer més que vivint.

§ La Tierra - Un mundo aparte

La Tierra, Marte y Venus son planetas semejantes, porque tienen los mismos componentes del sol.

- La Tierra: es distinta, porque es el único planeta que tiene las condiciones adecuadas para vivir.

Su superficie se divide en placas tectónicas. Es un planeta geológicamente activo y un sistema complejo.

Se puede mantener los tres estados (liquido, gaseoso y sólido.), el agua lubrifica la subducción.

Los seres vivos adquieren el dióxido de carbono, que las actividades de la tierra lo devuelven a la atmosfera. El agua mantiene el ciclo en movimiento.
Tiene mucha importancia, la luna respecto a la estabilidad de la tierra.

- Marte: La erosión de las corrientes creaban valles, que eran calidos y húmedos. Los volcanes eran enormes i sólidos.

El gas invernadero mantiene el planeta seco, sin agua. Hay indicios que dicen que podría haber una gran inundación. De algún modo el agua se quedó estancada debajo de la superficie provocando temperaturas muy altas.

Cuando la atmosfera de Marte se quedó encerrada, el agua quedó congelada y el dióxido de carbono se quedó en las rocas.

- Venus: se componía de volcanes, donde existían muchas corrientes de lava llana.

La presión provenía de la temperatura del dióxido de carbono.
El dióxido de carbono se quedaba en la atmosfera.
Venus se fue acercando más y más al sol y por ello es tan caliente.
No se divide en placas tectónicas porque no había océanos, porque al estar tan cerca del sol, el agua se evaporaba.


∆ Diferencias más marcadas:
-En la Tierra: el agua mantiene los 3 estados y el dióxido de carbono lo adquieren los seres vivos.

- En Marte: el agua se congela y el dióxido de carbono lo adquieren las rocas.


- En Venus: el agua se evapora y el dióxido de carbono lo adquiere la atmosfera.

Que es la vida?

La vida es vivir. No es una cosa, es un proceso. No hay forma de conocer lo que es la vida más que viviendo, estando vivo , fluyendo, discurriendo con ella.

La vida no te está esperando en ninguna parte, te está sucediendo. No se encuentra en el futuro como una meta que has de alcanzar, está aquí y ahora, en este mismo momento, en tu respirar, en la circulación de tu sangre, en el latir de tu corazón. Cualquier cosa que seas es tu vida y si te pones a buscar significados en otra parte, te la perderás.

La vida es inseguridad, A cada momento se dirige hacia una inseguridad mayor. Es un apostar. Uno nunca sabe lo que va a suceder. Y es hermoso que uno nunca lo sepa.
Si fuera predecible, no valdría la pena vivir la vida. Si todo fuera como te gustaría que fuese y si todo fuera una certeza, no serías un hombre, serías una máquina. Sólo existen certezas y seguridades para las máquinas.La mejor forma de perder la vida es tener una cierta actitud ante ella.

Las actitudes tienen su origen en la mente, y la vida supera la mente. Las actitudes son nuestras creaciones, son nuestros prejuicios, nuestras invenciones. La vida no es creada por nosotros; al contrario, nosotros somos sólo ondas en el lago de la vida.

La vida no es una filosofía, no es un problema; es un misterio. Tienes que vivirla, pero si sucede no de acuerdo a un condicionamiento tienes que empezar de nuevo, desde cero. Osho.

La deriva continental

La teoria de la deriva continental de Wegener:

- Wegener afirma que els continents descansen sobre una capa plàstica de la Terra i es mouen creuant l'escorça oceànica a la deriva, alunyant-se o acostan-se els uns respecte els altres (deriva continental). Van transcorrer al menys 50 anys perque pogessin ser acceptades les seves idees.

Wegener, però, no va poder explicar el mecanisme responsable del moviment dels continents. Va propossar que la força del camp gravitatori que exerceix la lluna sobre la Terra i origina les marees és la mateixa força que causa la deriva continental. Tampoc va encertar en que els continents "solcaven" l'escorça, com fa un baixell trencaglaç en travessar els mars congelats.

Ara sabem que molts d'arguments de Wegener eren erronis, però va establir les bases per la revolucionària teoria de la tectónica de plaques, que permet explicar el dinamisme terrestre a escala global.

- Les proves de la deriva continental: (es va basar en probes de diversa naturalesa per elaborar la seva teoria de la deriva continental)

a) Proves geogràfiques: Va suggerir que tots els continents varen estar reunits en un de sol anomenat Pangea. Aquest supercontinent as va fracturar fa un dos-cents milions d'anys, i els seus fragments "varen derivar", es varen moure cap a les posicions que tenen a l'actualitat.

b) Proves paleontológiques: Hi han fòssils d'organismes idèntics que s'han trobat en llocs que avui dia disten milers de quilómetres, com l'Amèrica del Sud, Àfrica, l'Índia i Austràlia. Estudis paleontològics indiquen que aquests organismes prehistòrics haurien estat incapaços de recórrer i creuar els oceans que avui separen els continents. Aquesta prova indica que els continents varen estar reunits en alguna època passada.

c) Proves geològiques i tectòniques: Si s'uneixen els continents en un de sol, podem observar que els tipus de roques, la cronologia d'aquestes i les cadenes muntanyoses principals tendrien una continuïtat física. Per tant podem deduir que moltes formacions geológiques i serralades es varen originar quan tots els continents estaven reunits i després es varen separar.

d) Proves paleontoclimàtiques: Va descobrir que existien zones de la Terra en què els climes actuals no coincidien amb els que van tenir en el passat. Hi ha llocs avui que tenen un clima tropical o subtropical, però eren coberts de gel fa 300 milions d'anys.

Font d'informació: http://usuarios.lycos.es/wenasnoxes/la_deriva_continental.htm

Delta de l'Ebre

- El delta de l'Ebre rep una distinció que li permetrà promocionar-se a Europa: (Reserva de la biosfera)
El fet que el delta de l'Ebre tingui la Carta Europea de Turisme Sostenible ha estat un punt al seu favor per obtenir la distinció Eden (destinació europea d'excel·lència), i a la vegada aquest guardó ajudarà el Delta a aconseguir que la Unesco el declare reserva de la biosfera. «Amb l'obtenció d'aquest segell de qualitat, sostenibilitat i autenticitat ens aproximem a la declaració de reserva de la biosfera», va manifestar el director general de Turespaña.
A més, el certificat Eden permetrà al delta de l'Ebre accedir a fons europeus per promocionar-se com a destinació turística. «Serem al mapa de les Eden i això farà incrementar la demanda de les activitats turístiques que es desenvolupen al Delta», va explicar el director del parc natural.


Font d'informació:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/85166-el-delta-de-lebre-rep-una-distincio-que-li-permetra-promocionar-se-a-europa.html


- El Delta de l'Ebre podria ser la segona reserva de biosfera del país després del Parc Natural del Montseny:
El secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, ha ‘animat’ la Generalitat a tirar endavant el procés per convertir el Delta de l’Ebre en la segona reserva de la biosfera del país.

Catalunya aspira a tenir més elements de reserva de la biosfera, referint-se en el cas del Delta de l’Ebre. El titular de Medi Ambient ha valorat molt positivament els trenta anys de reserva de la biosfera del Parc del Montseny, l’única que actualment té reconeguda Catalunya. El conseller ha admès que si bé durant ‘molt de temps’ les administracions locals han hagut d’assumir el pes de la gestió d’aquest tipus d’espais amb el pas dels anys la Generalitat i l’Estat han anat assumint la seva part de responsabilitats.

Font d'informació:
http://www.elter.net/noticia/3301/el-delta-de-lebre-podria-ser-la-segona-reserva-de-biosfera-del-pais-despres-del-parc-natural-del-montseny

• Una reserva de la biosfera és una àrea on la protecció del medi natural ha de conviure amb l’ús productiu dels recursos i on s’ha de constatar la viabilitat de fer compatibles la conservació i el desenvolupament.